La
societat en xarxa
Vivim
en una era caracteritzada per una revolució tecnològica centrada en les
revolucions digitals d’informació i comunicació. La societat al estar
massivament connectada, amb millor accés a la formació i amb tecnologia que li
permet crear, barrejar i compartir passa de ser una societat de la informació a
una societat xarxa, un nou model que redefineix conceptes com identitat,
ciutadania, poder, participació, etc. La societat s’estructura en xarxes, unes
xarxes de la informació fetes possibles per les tecnologies de la informació.
La
nostra societat està endinsada en una època marcada per processos de
globalització i el naixement de la societat xarxa. Un entramat de xarxes
activades per tecnologies digitals de la comunicació i la informació basades en
la microelectrònica la qual es genera
fonamentalment en les societats industrialitzades més madures ja que la
tecnologia necessària per a sostenir la societat en xarxa, està relacionada amb
el grau de desenvolupament d’una societat, la qual cosa fa pensar que no arriba
a tothom per igual.
L’exclusió
de territoris i persones que no generen valor per a la xarxa són un tret
característic de la societat en xarxa, podem dir que la societat en aquest
àmbit funciona en una base de lògica binària de inclusió-exclusió. Aquest fenomen
anomenat bretxa digital te una doble
plasmació:
- Una, d'ordre geopolític que augmenta la distància entre països rics i països pobres en l'àmbit planetari, o entre regions més o menys desenvolupades en el si dels estats, es a dir la divisòria entre el grup de població que es pot beneficiar de les TIC i els que no.
- Una altra, d'ordre social que augmenta la distància entre capes socials, en l'àmbit planetari o a l'interior de cada estat o regió. Cal dir que la geografia dels usuaris d’internet es caracteritza per tenir un alt nivell de concentració al món desenvolupat.
·
D’altra
banda la societat xarxa també influencia l’economia a traves de la
globalització de les activitats econòmiques decisives concentrant poder,
riquesa i informació i que dona com a resultat que visquem en un capitalisme
global que ha canviat la manera de fer política, accedir a la cultura i l’organització
dels moviments socials.
Bon dia Carme,
ResponEliminaEstic d'acord amb tu en què la societat en xarxa exclou una gran part de la població mundial, especialment en aquest context de capitalisme globalitzador, on es privilegia aquelles capes de la societat que tenen accés al consum que repercuteix en beneficis per les empreses i es deixa de banda els ciutadans que, pels seus recursos econòmics precaris no poden gaudir de la tecnologia que els permet introduir-se dins d' aquesta xarxa, i per tant, segueixen desconnectats en certa manera del món. Aquesta distància també es dona, com molt bé dius tu, entre països rics i països pobres, malauradament.
Les persones que som conscients d'aquestes mancances d'allò que ens pinten com la societat del coneixement per a tothom també podríem protestar desconnectant de tant en tant de les xarxes, per mostrar la nostra disconformitat amb aquest món on tot segueix en mans d'aquells que ostenten el poder econòmic.
En el meu cas, sincerament, no sóc gaire amiga de les xarxes socials i prefereixo el tracte directe amb les persones, tot i que he de reconèixer que no en puc prescindir del tot si no vull convertir-me en una persona marginada.
Salutacions.
Roser