Transmissió de coneixements en format paper o electrònic
Tot document que te com a funció la transmissió de
coneixement te un component anomenat paratextual
que facilita la lectura i comprensió. En aquest àmbit el document hipertextual
suposa una novetat a tenir en compte.
En els documents en format paper, la unitat de lectura la
constitueix la doble pàgina on s’hi distribueixen els elements
paratextuals.
El paratext és heterogeni; elements icònics (visuals) de
diferent indole (mapes, gràfics), diversitat d’elements textuals (diccionari,
gramàtica, textos, etc) , distribuïts de manera homogènia entre pàgines i
subordinats a la funció del document.
En el document hipertextual al analitzar el seu component
paratextual, observem que donada la seva força integradora de nombrosos
continguts i la seva possibilitat de crear vincles i
hipervincles en tot el document, ha aportat nous elements a la transmissió del
coneixement. Si be tendeix a ser
homogeni amb els seus elements (índex, menús, enllaços), d’altra banda contràriament
al que succeeix en els documents en paper, incrementa el nivell d’interacció
amb el lector, ofereix funcions que faciliten l’activitat dels usuaris: des
d’escollir els formats (lletra, vista pantalla), fins el conjunt dels
instruments de navegació. Continua la tasca de transmissió del coneixement
mitjançant el manteniment dels elements paratextuals, però actualitzant la
tecnologia en la que es presenten i aportant noves possibilitats especialment
en lo referent a la interacció entre autor i lector i a la autonomia del lector.
A llarg de la història han aparegut diferents gèneres del
discurs de transmissió de coneixements; de la oralitat al pergamí i al paper,
de la impremta a lo audiovisual i a la informàtica. S’han succeït uns als altres i han aparegut
nous gèneres, integrant-los i potenciant-los. Es a dir, absorbeixen les
funcions dels anteriors i creen conservant la mateixa cara i els mateixos
objectius.
Transmissió de coneixements en format paper o electrònic
Tot document que te com a funció la transmissió de
coneixement te un component anomenat paratextual
que facilita la lectura i comprensió. En aquest àmbit el document hipertextual
suposa una novetat a tenir en compte.
En els documents en format paper, la unitat de lectura la
constitueix la doble pàgina on s’hi distribueixen els elements
paratextuals.
El paratext és heterogeni; elements icònics (visuals) de
diferent indole (mapes, gràfics), diversitat d’elements textuals (diccionari,
gramàtica, textos, etc) , distribuïts de manera homogènia entre pàgines i
subordinats a la funció del document.
En el document hipertextual al analitzar el seu component
paratextual, observem que donada la seva força integradora de nombrosos
continguts i la seva possibilitat de crear vincles i
hipervincles en tot el document, ha aportat nous elements a la transmissió del
coneixement. Si be tendeix a ser
homogeni amb els seus elements (índex, menús, enllaços), d’altra banda contràriament
al que succeeix en els documents en paper, incrementa el nivell d’interacció
amb el lector, ofereix funcions que faciliten l’activitat dels usuaris: des
d’escollir els formats (lletra, vista pantalla), fins el conjunt dels
instruments de navegació. Continua la tasca de transmissió del coneixement
mitjançant el manteniment dels elements paratextuals, però actualitzant la
tecnologia en la que es presenten i aportant noves possibilitats especialment
en lo referent a la interacció entre autor i lector i a la autonomia del lector.
A llarg de la història han aparegut diferents gèneres del
discurs de transmissió de coneixements; de la oralitat al pergamí i al paper,
de la impremta a lo audiovisual i a la informàtica. S’han succeït uns als altres i han aparegut
nous gèneres, integrant-los i potenciant-los. Es a dir, absorbeixen les
funcions dels anteriors i creen conservant la mateixa cara i els mateixos
objectius.
Ei, Carme!
ResponEliminaÉs interessant això que dius. Ara bé, sóc jo o de fet el món editorial no ha acabat d'aprofitar totes les possibilitats al respecte del que dius?
Ah, per cert, em sembla que al primer paràgraf després de la foto se t'ha desmaquetat alguna cosa i hi ha un parell de ratlles en les que sembla com que hi faltin o sobrin elements. És la part on diu això:
ResponElimina"El document hipertextual al analitzar el seu component paratextual, observem que donada la seva força integradora de nombrosos continguts i al seva recolzant-se en els antics possibilitat de crear vincles i hipervincles en tot el document, ha aportat nous elements a la transmissió del coneixement. "
Hola Marc.
ResponEliminaGràcies per les teves observacions gramaticals i de contingut. Penso que el document hipertextual amplia la disponibilitat d’elements paratextuals. En cap moment suposa una ruptura amb els gèneres previs ja que comparteix el mateix objectiu, la transmissió del coneixement.
Salutacions,
Carme
Hola Carme,
ResponEliminaEn la meva opinió el document hipertextual facilita la cerca d'informació. És a dir, quan estem fent un treball acadèmic (per exemple, una Pac de la UOC) accedir amb un sol clic a tota la informació que precisem és d'una gran ajuda . Això sí, hem d'aprendre a ser selectius, ja que no tota la informació que es pot trobar per Internet és veraç. Per tant, l'hipertext ens obliga a ser més curosos, cosa que abans quan cercàvem la informació en enciclopèdies ja donàvem per suposat que la informació era correcta.
Una altra cosa és la lectura tradicional. No tinc tant clar que la lectura hipertextual en pantalla d'ordinador, passant d'un text a un altre a través dels diferents links, pugui suplir el plaer d'agafar un bon llibre (tant en paper com en e-book, perquè la dinàmica de la lectura és la mateixa en ambdós casos) i asseure’s al sofà a gaudir de la lectura. Però en fi, suposo que aquesta és la meva visió i les noves generacions ja ho veuran d’una altra manera.
Salutacions.
Roser